Proc. Restauració
( Tot el que aquí s'esposa son fragment tret del llibre “L’església des Sant Pere d’Abrera, Estudi sobre la seva evolució històrica” de la Historiadora Maria Soler)
A l’any 1954, Joan Capell i Gorina, un clergue jove i emprenedor que havia estudiat els primers cursos d’arquitectura, arribà a la església d’Abrera disposat a canviar completament la fesomia del temple. En aquest moment del monument romànic gairebé no se'n veia res. La vista exterior de la portalada, l’absis central i la meitat del de migdia eren els únics testimonis que evidenciaven l’existència d’una església romànica sota l’arrebossat dels murs exteriors i l’enguixat de les parets internes.D’avant d’aquesta situació mossèn Capell va començar a plantejar-se la possibilitat d’endegar un projecte de restauració de l’església romànica.El procés de restauració s’efectuà en quatre grans etapes. La primera es va dur a terme l'any 1956, amb Josep Bonastre com a paleta. Les reformes d’aquest any significaren l’enderrocament de les dues sagristies i de l’escala del campanar. L’antic llenyer fou habilitat com a sagristia, S’arranjà el terreny meridional de l’església que albergava els vestigis mig enrunats de l’antic cementiri en desús des de 1888, i m es construí una plaça completament nova.La segona fase de restauració es digué a terme entre el gener i el març de 1958. L’encarregat de les obres fou el paleta Xesc Boltà, veí de Sant Esteve de Sesrovires. En aquesta segon període es finalitzares les obres de l’interior de l’església. Va retirar-se el guix que cobria els paraments interiors de la nau, s’arranjà l’estat de la volta i es rebaixà uns 20 cm el paviment de la nau per tal de donar “major esveltesa al temple i visualitat a l’altar”. És en aquesta etapa que es retiren els vidres de les finestres i es col·locaren els alabastres arcaïtzats que podem observar actualment. Els treballs efectuats a 1958 van suposar una despesa total de 83000 pessetes que foren sufragades entre la subvenció de 50000 pessetes atorgades per la Diputació, les poc més de 8000 pessetes recollides en col·lectes i donatius populars, i les 25000 pessetes que el rector va haver de posar de la seva pròpia butxaca.La tercera etapa del projecte de restauració transcorregué entre els darrers mesos del 1959 i els primers del 1960. En aquesta ocasió els responsables de l'obra foren el paleta Lluís Sala i el seu germà Josep, ambdós veïns del poble. Els treballs inicials a 1959 foren, probablement, els més polèmics de tot el procés de restauració. En aquesta etapa s'efectuà l'encara avui discutida restauració de l'antic campanar romànic.
Les tasques de rehabilitació del campanar fórem llargues, costoses i complexes. També és en aquesta fase de la restauració que s'aterraren les golfes sobreafegides a la nau i s'arranjà el parament exterior dels absis. un com arranjada la paret dels absis i aterrades les golfes es procedí a cobrir al nau i la capçalera de l'església amb una teulada construïda amb lloses procedents de la pedrera de Sant Vicens de Castellet. També daten d'aquesta tercera etapa l'escalinata d'accés a la portalada romànica del temple.
Finalment, l'any 1960 es dugueren a terme els darrers treballs. Amb el suport de les 18000 pessetes donades per la Diputació es consolidà la portalada romànica i s'acabaren d'arranjar els trams muraris externs
Amb tot, un cop finalitzades les quatre fases de restauració s'havia arribat als emblemàtics anys seixanta.